Festa de l'Estendard

Avui ha tengut lloc a la plaça de Cort la Festa de l'Estendard. Comparant el cerimonial d'avui amb el que hi havia fins l'any 2000 not a faltar determinades coses.
Els soldats entraven i sortien de la plaça en formació i durant tot el temps de la cerimònia la mantenien. Així mateix, les tres salves que disparaven donaven a l'homenatge un caràcter més solemne.
Tot això ara no hi és.

Abans podíem veure que mentre la Corporació era a la Seu dos policies locals en uniforme de gala custodiaven el penó. Avui el penó estava totsol enmig de la plaça... No és el millor homenatge que se li pot fer.

Comparat amb el contengut que tenia la festa ja en els temps d'en Ramon Muntaner és clar que a cada bugada hi perdem un llençol...

Ara que encara queden més de 8 mesos per tornar celebrar la festa hauríem de començar a perfilar una estratègia perquè la d’enguany sigui millor i més digna que la dels darrers anys.
Llegint al BOIB 186 de 15-12-07 la declaració de Bé d’Interès Cultural immaterial a favor de la Festa de l’Estendard veig com és de precària la nostra situació: un enfilall de tòpics, faltes d’ortografia, un esforç deliberat per no dir català ni Catalunya, en fi…
A diferència del que es feia fins l’any 2000 és vergonyós que l’estendard romangui tot sol a la plaça de Cort mentre dura l’ofici a la Seu. Qui pot fer-ho hauria d’ordenar que dos policies municipals (segles enrere ho feien els artillers) el tornassin custodiar en tot moment.
Tot i que preferiria que l’estendard es passejàs per la ciutat seguint el trajecte tradicional. I s’hauria de recuperar en tot el possible el moment culminant que era quan l’estendard era hissat per sobre de la murada sense perdre la verticalitat ( tal com fan el 9 d’Octubre a la ciutat de València, encara que amb la senyera equivocada).
Esper que els termes de la declaració de BIC de la Festa no siguin una cotilla que n’afavoresqui la folklorització i la fossilització.